IMPOSICIÓ O ELECCIÓ

IMPOSICIÓ O ELECCIÓ

No és tant el camí que fem per gust o per deure,

que aquell que ens obliguen a fer per dictadura.

No és el mateix voler fer quelcom amb decisió,

que tenir-lo de fer per imposició establer-ta.

Creure'ns lliures, ens fa sentir molt més feliços,

bo i que les cadenes, ens les hem posat nosaltres.

Adela Filbà

Mataró 23 de maig 2020

LA TEMENÇA

LA TEMENÇA

La paor és l’enemiga fosca

la que no ens deixa gaudir,

la que com una ombra tapa

tota possibilitat de llibertat.

La por a emmalaltir ens ofusca

l’ànim apaivagant el ritme vital,

enterbolint els dies i les hores.

La temença a perdre la força,

la temprança i la vitalitat,

és la que ens posa cadenes

a la nostra senda per la vida.

La paüra és enemiga de la pau,

aquesta que dona el fet de saber,

que podem ser indestructibles,

Però som fràgils com els pètals.

Adela Filbà

Mataró 20 de maig 2020

INCONNEXA HUMANITAT

INCONNEXA HUMANITAT

No és la grisor dels dies

la que apaivaga l’ànim,

ni un cel fosc ennuvolat.

No són els camins tortuosos

ni les pujades amb rocs,

ni tempestes feréstegues,

les que ensorren els castells

dels somnis més enlairats

que el cervell teixeix hàbil,

és la incongruència humana,

tan enrevessada i recaragolada

que tapona la senda dels somnis.

Adela Filbà

Mataró 19 de maig 2020

UNS SE'N VAN I D'ALTRES VENEN

UNS SE'N VAN I D'ALTRES VENEN

Ens esborronem d'aquest món, tot just morim,

i deixem pas i espai els que venen.

Constantment en neixen d'éssers humans

àvids de vida i d'espai on viure.

Uns el tindran i potser el perdran,

d'altres viuran amb inseguretat

                                           pendents d'un fil que es pot trencar fàcil,

una batzegada inoportuna...,

i tot se'n va en orris: la casa,

els diners, el cotxe, la família...

I només uns quants molt d'espavilats,

seran adinerats i amb espai.

Adela Filbà

Mataró 7 de maig 2020

EL TEMPS S'ESCAPA

EL TEMPS S'ESCAPA

Tot, gira i gira i canvia constantment,

cada arbre, cada planta, cada riu...,

mai es repeteix la mateixa forma

ni els esdeveniments tornen a ser

mai més de la mateixa manera.

Cal viure el desenvolupament

de cada cosa i ens adonem

dels seus girs constants i diferents

i si ena parem a retenir el moment,

se'ns escapa fugitiu irremeiablement.

Adela Filbà

Mataró 6 de maig 2020

L'ALBA

L’ALBA

A poc a poc com l'alba neix,

sense presses, pausadament,

quan la nit rendida deixa

el seu regne de foscúria.

Com la mar que sempre balla

la dansa que el vent li marca

sense massa remor, neix l'Alba.

Entre llençols de seda brodats,

dormirà les nits sense lluna,

protegida de la foscor

en un confortable bressol.

Filla de l'amor més tendre

que farà de parapet,

de possibles sotragades.

Adela Filbà

Mataró 5 de maig 2020

PER SEMPRE AL RECORD

PER SEMPRE AL RECORD

Passarà el temps, els anys,

em faré molt més vella,

coneixeré a més gent i llocs,

esborraré records sense sentit,

però mai podré oblidar mentre

la memòria en sigui fidel i amiga:

El Patí dels Lluïsos...

Allà va començar la llibertat,

aquella que em va ser vedada

durant més anys dels necessaris.

Allà corria i corria amb desfici

fent-hi voltes i voltes al seu sòl

de terra dura, ferma sorrosa:

El Patí dels Lluïsos...

On l'amistat era un pacte fidel,

el club davant de tot i qualsevol,

la resta eren rivals i la competició

la fita a assolir per enlairar el club

que estava en la primera divisió

i lluitàvem per preservar-li sempre:

Al, Club Gimnàstic Lluïsos...

Adela Filbà

Mataró 4 de maig 2020