ENTRE
L’ESBART
I ELS
CASTELLERS
Entre arbredes mil·lenàries,
el nostre poble després del grec
i el llatí, s'expressa amb català,
amb el cos i amb la música,
aquesta que és tan expressiva
alhora dir cada flexió i cada plor,
d'un poble que ha estat cobejat,
admirat i que se l'han volgut fer seu
tants forans i conqueridors àvids
de la seva bellesa i productivitat.
I aquí estem cantant amb el somic
retingut per la pena de saber que
encara ens tenen presos i engarjolats
aquells fills d'un sentiment antic i forjat
amb l'amor persistent i que mai mor,
per cada gra de sorra, per cada guspira,
d'aquesta terra nostra, nostra sí!
Perquè només qui la treballa i qui
l'estima, pot dir que és seva!,
i ningú més la pot tenir ni dominar.
Adela Filbà
Mataró 9 de juny 2019
Entre arbredes mil·lenàries,
el nostre poble després del grec
i el llatí, s'expressa amb català,
amb el cos i amb la música,
aquesta que és tan expressiva
alhora dir cada flexió i cada plor,
d'un poble que ha estat cobejat,
admirat i que se l'han volgut fer seu
tants forans i conqueridors àvids
de la seva bellesa i productivitat.
I aquí estem cantant amb el somic
retingut per la pena de saber que
encara ens tenen presos i engarjolats
aquells fills d'un sentiment antic i forjat
amb l'amor persistent i que mai mor,
per cada gra de sorra, per cada guspira,
d'aquesta terra nostra, nostra sí!
Perquè només qui la treballa i qui
l'estima, pot dir que és seva!,
i ningú més la pot tenir ni dominar.
Adela Filbà
Mataró 9 de juny 2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada