FARIGOLA AMIGA
Sempre l’he tinguda
més o menys a prop,
aquesta planta amiga.
Ja de ben menuda,
l’àvia me’n bullia,
i per la panxa bruta,
la infusió servia.
Quan a la muntanya
anava lleugera,
sempre n’agafava.
Ara ben a prop la
tinc,
al xamfrà de la casona
i també a prop del
riu,
perquè no me'n
manqui.
Adela Filbà
Mataró 11 de maig
2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada