LA CLOTADA
Sense saber com ni de quina manera,
es pot caure en una sotalada fonda
i quines angunioses hores o dies,
pot passar la víctima ensotada.
I quan a dins del clot rumia
i s’adona que una mà l’enfonsat,
és més l’angoixa de pensar
que no la deixaran sortir mai.
Més de dins de la terra sempre
hi ha les forces del bé que es donen
i amb empenta ajuden a sortir
del sot aquell ésser desvalgut,
i llavors amb força nova se n’adona,
que el mal ja no l’espera a fora
i l’oblida i no el tem, i si s’apropa,
si revela amb valentia vencent-lo.
Adela Filbà
Mataró 11 de juny 2018

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada