NOMÉS
PEL RECORD
Que lluny queden els records
d'uns anys de poques coses,
de viure amb molt pocs estris.
Com si hagués estat un somni,
només queda pel record col·lectiu,
aquell que tot ho endreça polit.
Sense nevera, ni aire condicionat,
a la fresca de la nit tèbia d'estiu,
on les històries de la recent guerra,
s'explicaven amb veu baixa a la
canalla embadalida uns relats del
cotxe fantasma, negre com la por.
I aquelles barres de gel que venien
a trossos per posar en una galleda
i refrescar el menjar i la beguda,
que agafaven amb un ganxo llarg
com de la fondària de la carreta
transportada per cavalls dòcils.
Sense enyorança mes, embadalida
per la senzillesa d'un modus vivendi
tan sostenible i ecològicament viable.
Adela Filbà
Mataró 4 de juliol 2018
Que lluny queden els records
d'uns anys de poques coses,
de viure amb molt pocs estris.
Com si hagués estat un somni,
només queda pel record col·lectiu,
aquell que tot ho endreça polit.
Sense nevera, ni aire condicionat,
a la fresca de la nit tèbia d'estiu,
on les històries de la recent guerra,
s'explicaven amb veu baixa a la
canalla embadalida uns relats del
cotxe fantasma, negre com la por.
I aquelles barres de gel que venien
a trossos per posar en una galleda
i refrescar el menjar i la beguda,
que agafaven amb un ganxo llarg
com de la fondària de la carreta
transportada per cavalls dòcils.
Sense enyorança mes, embadalida
per la senzillesa d'un modus vivendi
tan sostenible i ecològicament viable.
Adela Filbà
Mataró 4 de juliol 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada