dijous, 19 de juliol del 2018

VENCENT LA DISSORT



VENCENT LA DISSORT

No fa camí qui vol sinó qui pot.
No dominem el nostre fat, o sí?,
com podem saber fins a on podem
per desig, convicció o destí arribar
a un lloc aparentment inassequible?

Amb les mans plenes d'or i benaurança,
més d'un destí s'ha perdut envers la foscor
d'un món ple d'angoixoses desventures
acabant miserablement una vida malmesa.

D'altres amb pocs dots han conquerit cims
inassolibles per una usual mundanitat,
pobres han assolit riqueses i desvalguts,
han campejat obstacles fins a eliminar-los.

Hi ha quelcom que fa que el color negre
es torni blanc i el blanc de molts colors,
la fe que produeixen els cervells forts,
els que no es deixen vèncer per la dissort.


Adela Filbà
Mataró 18 de juliol 2018

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

IMPOSICIÓ O ELECCIÓ

IMPOSICIÓ O ELECCIÓ No és tant el camí que fem per gust o per deure, que aquell que ens obliguen a fer per dictadura. No...