AI CATEDRAL DE MALLORCA...
No era ni molt alt, ni molt maco,
ni molt savi ni benzol, ni ric ni pobre,
però generós i esplèndid com pocs xicots
hi ha a la formosa i acollidora Mallorca.
A la catedral em va portar per admirar
la processó d'aquella Setmana Santa
tan perduda en el temps anihilador.
Ell, vestit amb la túnica d'una confraria;
entusiasmat, enèrgic i ple d'il·lusió pel dia,
i aquella catedral plena de llum i de gent
de tot arreu..., i el seguici va sortir solemne;
a poc a poc, lentament, parsimoniosament,
anaven buidant el sumptuós recinte que altiu,
persisteix solemne i indiferent, a tot esdeveniment,
i el noi mallorquí, que no recordo ni el nom,
em va fer de guia i amfitrió cada jorn complert
que vaig passar aquella alegre, bonica,
i distesa illa d'allà els anys vuitanta.
I mai més el vaig tornar a veure però sí
que en tinc un record dolç i confortant.
Adela Filbà
Mataró 29 de setembre 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada