EN UNA NIT FOSCA
Una verga de
llamp instantàniament precisa,
guixava la
tenebra d’una nit sense lluna.
La mar no
era calmada i un esquitx d’aigua,
xopà la
barca del rústic, bell i vell mariner.
El salnitre
li arrugava aquell rostre ben format
i els
cabells color del coure enrinxolats.
La pipa
sempre als llavis i la mirada,
fixada i
presa en aquelles aigües clares,
blaves,
verdes, segons el cel els hi reflectia.
I una onada
enamorada se’l va endur
molt endins,
fent-lo ben seu per sempre més.
I la dona el
plorava tot damnant aquella mar.
Adela Filbà
Mataró
20 de setembre 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada