LA GLICINA LONGEVA

LA GLICINA LONGEVA

Dins d'un verger frondós i bell
com també molt vell en temps,
hi havia una glicina gran
arran del mur que delimitava
el casal; dels camps i boscam.

Una guerra ferotge derruir
la centenària casa fent-la
engrunes i només la pluja
regava l'abandonat sòl
i bo i així l'arbust creixia,

la seva gran soca s'estenia
i les arrels buscaren destres
la humitat del riu que era proper
i així va resistir l'embat del temps
ferotge amb el vent i les bombes

-que mai la varen encertar-
i quan la calma de la pau
arribar al país, més horror
arribà amb les immobiliàries
que volien fer del lloc tan bell,

una zona residencial
i començaren a talar arbres
i les excavadores arrasaven
deixant-t'ho fet un desert
però va arribar l'arquitecte

i tot veient la glicina,
va decidir que aquell casal
el compraria i arranjaria.
Va fer parar les màquines
i va fer cases menudes

ensotades entre el fosc
com petites coves camuflades
i la glicina va fer molts fills
i el lloc l'anomenaren:
Residencial La glicina.

Adela Filbà
Mataró 3 de setembre 2018