L'ESCRINY
Amagat sota del sòl humit
d'un jardí oblidat pel jardiner,
hi havia un cofre color de coure
ple de joies molt valuoses.
La pressa per sortir d'aquell
batibull esglaiós de la guerra
-que tot ho usurpa, roba i malmet,
va fer que la mare l'enterrés
al verger de la seva mansió
pensant que tornaria algun dia,
mes la metralla occidora, la finí.
Passaren els anys de l''ocupació
per part dels vencedors ocupes,
però el temps i els judicis,
donaren la raó a la filla
que havia lluitat per recuperar
el casal, que va reconstruir
retornant-li l'esplendor,
i un matí d'una tardor daurada
mentre cavava per plantar rosers,
va trobar l'escriny que la mare hi deixà.
Adela Filbà
Mataró 3 de setembre 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada