Hi ha castells que per deixadesa,
resten mig derruïts i malmesos,
bo i així ens porten la imaginació
a temps preterits i llunyans.
Qui i quantes persones hi ha viscut,
i de quina manera; amb fred, calor...
atapeïts, avinguts i desavinguts...
Cada pedra muda i silent ens suggereix
les vivències d'una gent sense mòbil,
ni televisió, ni cap ordinador, en aparença,
la calma hauria de ser el seu món, mes,
molt possiblement estaven estressats
per les possibles amenaces dels veïns
que cobejaven el seu castell estratègic.
Fos com fos la seva vida, les restes
del castell ens donen mostra de la seva
senzilla existència pel món dels vius
i que és possible viure sense cibernètica.
Adela Filbà
Mataró 31 d'octubre 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada