ESPITREGADA
De vegades
la presa ens persegueix,
i llavors, hem
d’anar al seu ritme frenètic
per a no
perdre el fil d’allò que si no es fa,
ja mai més
ho podrem fer.
I així
veloçment parlem, accionem,
amb el risc
d’errar-la, que també seria,
un error per
sempre més.
Si la sort
ens acompanya,
tot fluirà
favorablement per assolir
quelcom que
si no es fa amb empenta
quedarà per
sempre més oblidat
i frustrat
dins el cervell que barrila
i no li
agraden pas les frustracions.
Adela Filbà
Mataró 22
d’octubre 2018

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada