NO SOM FLORS
La flor del
roser ferm,
dorm i viu a
la serena,
sense sostre
protector
i quan
arriba el fred dur,
fineix
marcint els pètals.
Els humans
no som flors
que el seu
tronc hiverna
fins a la
primavera fèrtil.
No som l’ós
o la tortuga
que dins la
seva guarida,
esperen inerts
la bonança ,
sense menjar
ni veure,
però
nosaltres els humans,
són tan
necessitats...,
i veure algú
ajagut al terra
d’un carrer,
plaça o parc,
és adonar-se
de la servitud
que tenim
els humans,
de la nostra
fragilitat
vidriosa i
trencadissa.
Adela Filbà
Mataró 28
d’octubre 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada