SEGONS L’ESTAT D’ÀNIM
És realment
trista la pluja?
És opac el
dia ple de núvols
mes,
carregat de penes no.
És el nostre
punt de mira
el que fa
xerric o marrit
un lloc; un
paisatge o un cel
ennuvolat
enfosquin el jorn.
Quin goig
dóna (dona) la tempesta
admirada des
d’un ànim exaltat
amb tremp,
ple de força i vivesa...,
quin plaer
més gran pel zel
que aquell
llampec il·luminant
entre les
ombres d’una nit
sense lluna
i enfosquida,
tota la
plana d’un camp...
Adela Filbà
Mataró 13
d’octubre 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada