GERÒNTIC FAT PELS LONGEUS
A poc a poc ens anem difuminant,
com un pàmpol de tardor ens assequem,
i mai sabem ben bé quin és el moment
que definitivament caurem al sòl.
Com la terra que abans ha estat vida,
serem només l'humus del subsòl amb
cendra o les restes d'allò que va ser.
Sense gairebé percebre-ho, ens pansim
com els pètals d'una flor que fou bella
i que ara es torna vella, fosca i seca
per diluir-se en qualsevol moment,
el més inesperat i pels malaurats,
lentament sent-n'hi conscients
que per cap raó voldria experimentar.
Adela Filbà
Mataró 4 de novembre 2018
A poc a poc ens anem difuminant,
com un pàmpol de tardor ens assequem,
i mai sabem ben bé quin és el moment
que definitivament caurem al sòl.
Com la terra que abans ha estat vida,
serem només l'humus del subsòl amb
cendra o les restes d'allò que va ser.
Sense gairebé percebre-ho, ens pansim
com els pètals d'una flor que fou bella
i que ara es torna vella, fosca i seca
per diluir-se en qualsevol moment,
el més inesperat i pels malaurats,
lentament sent-n'hi conscients
que per cap raó voldria experimentar.
Adela Filbà
Mataró 4 de novembre 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada