VOLAR I DESCENDIR
Com m'agrada volar amb la imaginació
per espais recòndits i fet de núvols al cel...,
com m'agrada poder dominar la caiguda
i sentir que no toparàs amb males aigües...
Que la mar que sosté el nostre món,
és ferm i amic nostre, ens acull sempre,
ens dóna bressar que frena l'angoixa.
Quan la mar ens és amiga fidel i sincera,
la por a la davallada no ens priva d'ascendir
i així agafem artefactes voladors per elevar-nos
cel enllà, on tot és possible,
si ens escorta el cervell.
Adela Filbà
Mataró 29 de novembre 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada