VOLEM PARLAR!
Doneu-nos la
paraula,
diuen
impacients
els rostres
indefinits...
Comencen a
despertar
amb l’anhel
de viure en cada
dona que les
representi.
Unes seran
dissoltes,
d’altres,
esperaran
el moment
adient
per a deixar
anar quelcom
que feia temps
volien treure
per resoldre
el conflicte.
Algunes, ho
tenen ben clar
què han de
fer, i també hi ha,
qui bo i
trista, no es pot queixar.
De tot hi
haurà en aquests rostres
ara buits
que esperen ser emplenats
amb
l’empenta que la seva edat tenen.
Adela Filbà
Mataró 1 de
novembre 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada