L’ENCIAM
Com m’agrada l’enciam,
bo i que a l’hivern no tant,
el perquè no ho sabré dir,
si no és pel fet natural
d’escoltar l’organisme savi
que em demana la cosa més útil
a cada temporada que visc.
Ai quan és acabat d’agafar...,
arrancat de la terra mare...,
llavors el delit és excels,
recordo un fet d’un dia que
tot venint de la Costa amb calor
i parada per la caravana,
vaig aparcar als vorals d’un camp.
Quina no va ser la meva sorpresa
en veure tot d’enciams verds i fets.
N’agafo un i començo a menjar-lo
allà mateix i em ve el pagès enfadat
me’l miro i dic: “Està tan bo!!”
Va callar i després somrient va dir:
“Que no es torni a repetir. ”
Adela Filbà
Mataró 17 de desembre 2018
Com m’agrada l’enciam,
bo i que a l’hivern no tant,
el perquè no ho sabré dir,
si no és pel fet natural
d’escoltar l’organisme savi
que em demana la cosa més útil
a cada temporada que visc.
Ai quan és acabat d’agafar...,
arrancat de la terra mare...,
llavors el delit és excels,
recordo un fet d’un dia que
tot venint de la Costa amb calor
i parada per la caravana,
vaig aparcar als vorals d’un camp.
Quina no va ser la meva sorpresa
en veure tot d’enciams verds i fets.
N’agafo un i començo a menjar-lo
allà mateix i em ve el pagès enfadat
me’l miro i dic: “Està tan bo!!”
Va callar i després somrient va dir:
“Que no es torni a repetir. ”
Adela Filbà
Mataró 17 de desembre 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada