LA CASETA

LA CASETA

De menuda dibuixava sempre,

la mateixa caseta;

menuda, amb xemeneia,

un arbre al costat, i el caminet.

Varen passar molts anys

i amb penes i dolors, em vaig fer gran,

i un dia em vaig comprar un tros

i el fat volgué que m’hi fes,

una caseta com la dels dibuixos

que tantes vegades havia traçat

desconeixen llavors que podria

o no podria fer quan fos adulta.

La caseta és estimada i m’estima,

ho manifesta amb el benestar

que em dóna i la seva protecció

de benèvola entesa en cada acció.

L’han provocat huracans, tempestes,

tòrrides temperatures, nevades i el gel

i fins i tot el desbordament del riu

esfereït per vés a saber que...,

i ella està aquí, impassible, quieta

i discreta esperant-me i acollint-me

i entre ella i jo hi ha una entesa

que vull fer perdurable al temps.

Adela Filbà

Mataró 3 de gener 2019