UN
ESCLAT DE JOIA
Quan el que t'esperés és decebedor
i tot d'una resulta que no ho és gens,
sents les cèl·lules dels humors cerebrals,
que et fan somriure d'alegria i joia,
tot al teu voltant es torna, bonic i agradable,
faries petons el vianant que passa pel teu costat,
cantaries alegra al mig del carrer i no ho fas,
per prudència i reflexió de què està permès o no.
Res et sembla decebedor, ni vanes, les coses
que has fet per arribar a saber el punt tan bo,
allò que et dóna permís a deslliurar-te de la por,
la por que sentim si quelcom al nostre organisme
davalla i pot ser un motiu de defalliment per ell,
però no, un especialista ho diu i assegura,
podem doncs respirar tranquils un temps prudencial
i no ens en refiem massa, que qualsevol enemic
de la subsistència i resistència humana a la terra,
ens ataqui amb traïdoria malèvola;
el desgast, la vellesa..., la més propensa
a ser víctima damnejada per l'antagonista
a la salut tan cobejada i estimada.
Adela Filbà
Mataró 7 de gener 2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada