EMPATIA

EMPATIA

I mentre estant a la garjola

sense l’escalfor de la família,

sense l’aldarull de la canalla,

ni el xivarri del mercat i el carrer,

només la monotonia d’un soroll

amb ressò a grandària que fan

els carros, els interns xerraires

i les portes elèctriques de ferro.

Mentre s’espera la sentència,

una ja d’imposada per decret

inventat i programat per uns

mandataris opressors i represos.

Les cancel·les que s’obren i tanquen

al matí, i al vespre per anar a dormir

amb una son que allibera la pena

tan feixuga que és està engarjolat.

Adela Filbà

Mataró 16 de febrer 2019