LES ÚLTIMES FULLES
Com es resisteixen a desaparèixer del tot
les que foren l'ornament d'un arbre; fort,
consistent, frondós i ple de branques.
Com s'amaguen entre les plantes sortoses
de prolongar la seva existència i no tenir
un final tan cruel, vil i infortunat.
Aquell nesprer de més de trenta- cinc anys,
que una superdotada alumna va plantar
al petit jardí de la casa on visc de fa anys.
Va passar tempestes, ventades i trencades,
però no ha pogut evitar la davallada mortal
que per enorme, fructífer i imponent,
l'han portat a una mort imminent i radical
que em pesa com una llosa sobre el sentiment,
i la commiseració per allò que era inevitable.
Eradicat per ser massa fort, enorme i expansiu,
mentre es resistia fins i tot a hivernar, presentin
potser la seva fi, la seva irremissible, extinció.
Adela Filbà
Mataró 29 de gener 2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada