ENVERS
UN FINAL
I
Camins envers el no-res
dreceres a un so final: la mort.
Quina il·lusió de vana realitat
pensa que quelcom del cos,
transcendeix etern al més enllà?
Quines falses perspectives
ens donen a pensar que som
molt més que un organisme
que viu i mor sense més?
La por a acceptar ser tan poc
que ens diluïm en la buidor
de la inexistència i l'oblit,
que per més que ens recordin,
si no som personatges eviterns,
reconeguts per la resta, morim.
Una mort eterna, irreversible,
indestructible, que és la que
sempre guanya totes les ràtzies.
Només un mot: «mort», que
ho diu tot: final, capir la fi
de tots els projectes i il·lusions,
tot el fet banal que ens porta a viure.
Adela Filbà
Mataró 2 de març 2019
I
Camins envers el no-res
dreceres a un so final: la mort.
Quina il·lusió de vana realitat
pensa que quelcom del cos,
transcendeix etern al més enllà?
Quines falses perspectives
ens donen a pensar que som
molt més que un organisme
que viu i mor sense més?
La por a acceptar ser tan poc
que ens diluïm en la buidor
de la inexistència i l'oblit,
que per més que ens recordin,
si no som personatges eviterns,
reconeguts per la resta, morim.
Una mort eterna, irreversible,
indestructible, que és la que
sempre guanya totes les ràtzies.
Només un mot: «mort», que
ho diu tot: final, capir la fi
de tots els projectes i il·lusions,
tot el fet banal que ens porta a viure.
Adela Filbà
Mataró 2 de març 2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada