L’OLIVERA
DE LA PAU
Reina i senyora de la petita plaça,
l'olivera dita de la pau regna feliç,
sense témer, la seva extirpació vil
com fan als camps de les germanes,
sense la por de no ser estimada que
ho és i molt pels qui la protegeixen.
Albira les pedres ben arrenglerades,
que molt possiblement són centenàries,
i cada mirada és retornada a la seva saba,
que estima les pedres i la plaça, el sol,
el vent, i el sòl on arrela la seva gran soca
que fa molts anys s'hi alimenta i en viu.
I així el transcurs vital, va sumant anys,
i s'expandeix la seva reialesa necessària
per a la puresa de l'aire i la bellesa visual
que emet als nostres ulls que bo i només
poder-la veure en fotografia, m'omple
l'esperit d'amor, pau i empatia envers ella.
Adela Filbà
Mataró 25 de març 2019
Reina i senyora de la petita plaça,
l'olivera dita de la pau regna feliç,
sense témer, la seva extirpació vil
com fan als camps de les germanes,
sense la por de no ser estimada que
ho és i molt pels qui la protegeixen.
Albira les pedres ben arrenglerades,
que molt possiblement són centenàries,
i cada mirada és retornada a la seva saba,
que estima les pedres i la plaça, el sol,
el vent, i el sòl on arrela la seva gran soca
que fa molts anys s'hi alimenta i en viu.
I així el transcurs vital, va sumant anys,
i s'expandeix la seva reialesa necessària
per a la puresa de l'aire i la bellesa visual
que emet als nostres ulls que bo i només
poder-la veure en fotografia, m'omple
l'esperit d'amor, pau i empatia envers ella.
Adela Filbà
Mataró 25 de març 2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada