LLANÇÀ
IV
La planura de la
platja
d’una tarda grisa
i fosca
quan l’estiu
llunya s’amaga,
vaig venir per
divisar-te.
Què buscava no ho
sé pas,
si guspires de
somnis,
o la mar que
m’enamora.
Un planell em vaig
comprar,
per tenir constància
que
aquell lloc estava
al mapa,
ara ja no cal, tot
està controlat,
fins i tot petites
cales
com la que em va
enamorar,
un estiu ple de
colors blaus.
I tot seguit, cap a
casa
que el camí era
molt llarg
i més encara ho va
ser
el desamor i
penúria.
Adela Filbà
Mataró 31 de gener
2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada