PER
APAIVAGAR L'ÀNIM
Quina serenor dóna poder veure un paisatge
amb un arbre sense fullam i un cel gris i blau
despullar de brillantors, que no aspira a res,
és el que és, menys il·luminat i poc esplendorós,
però bonic i plaent per trobar la pau, aquesta que
de vegades costa de trobar entre el garbuix replè,
i la imatge aparentment buida i sense atractius,
ens ofereix el punt just per descansar i pensar
amb tot allò que està embolicat i fet un manyoc,
a un cervell de tant en tant demana calma, pau,
serenor i poques coses per pensar fins que no ho
tingui tot ben endreçat a cada departament del cap.
Adela Filbà
Mataró 4 d'abril 2019
Quina serenor dóna poder veure un paisatge
amb un arbre sense fullam i un cel gris i blau
despullar de brillantors, que no aspira a res,
és el que és, menys il·luminat i poc esplendorós,
però bonic i plaent per trobar la pau, aquesta que
de vegades costa de trobar entre el garbuix replè,
i la imatge aparentment buida i sense atractius,
ens ofereix el punt just per descansar i pensar
amb tot allò que està embolicat i fet un manyoc,
a un cervell de tant en tant demana calma, pau,
serenor i poques coses per pensar fins que no ho
tingui tot ben endreçat a cada departament del cap.
Adela Filbà
Mataró 4 d'abril 2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada