SÍ,
A L'EUTANÀSIA
Com és possible que la nostra vida,
no ens pertanyi i no en puguem ser els amos?
Quines lleis més repressives poden fer que algú
que viu amb una malaltia terminal amb patiment
constant, interminable i ple d'angoixa i angunia,
se li privi el dret de ser assistida per algú que
l'estima i no vol que pateixi més i l'ajudi a morir?
Quina empatia tenen els polítics que s'ensenyen
amb un patiment esgarrifós, tètric i asfixiant
d'una víctima d'una malaltia malèvola i cruel,
que debilita el cos deixant-lo desvalgut per tot
i només el cervell és l'espectador de la tortura?
On està la humanitat dels que dirigeixen les lleis
que castiguen l'ésser que per amor a la seva dona,
l'ajudat a traspassar aquest dolor constant pel no-res
la pau i el venciment, al mal devorador i agònica?
Adela Filbà
Mataró 11 d'abril 2019
Com és possible que la nostra vida,
no ens pertanyi i no en puguem ser els amos?
Quines lleis més repressives poden fer que algú
que viu amb una malaltia terminal amb patiment
constant, interminable i ple d'angoixa i angunia,
se li privi el dret de ser assistida per algú que
l'estima i no vol que pateixi més i l'ajudi a morir?
Quina empatia tenen els polítics que s'ensenyen
amb un patiment esgarrifós, tètric i asfixiant
d'una víctima d'una malaltia malèvola i cruel,
que debilita el cos deixant-lo desvalgut per tot
i només el cervell és l'espectador de la tortura?
On està la humanitat dels que dirigeixen les lleis
que castiguen l'ésser que per amor a la seva dona,
l'ajudat a traspassar aquest dolor constant pel no-res
la pau i el venciment, al mal devorador i agònica?
Adela Filbà
Mataró 11 d'abril 2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada