L’ARBRE EM DIU:
-Mentre estiguis
viva, t’estimaré,
i quan ja no siguis
part d’aquest món i jo sí,
recordaré el teu
pas per la meva vida
en cada branca, en
cada fulla en cada florida,
perquè tu m’has
afavorit viure,
i els arbres
enregistrem cada sentiment,
cada acte d’amor
que ens donen,
fet que la vida
sense ell,
és un pou de
tristesa,
iniquitat i pobresa.
Adela Filbà
Mataró 15 de maig
2019

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada