QUAN
LA BELLOR ENS DEIXA
Voler retenir el passat,
és impossible.
El futur ens dóna pressa
i demana el seu espai
i quan ja no queda puixança,
no es pot pas fer veure
que encara en queda.
Arrapar-se al passat,
aquell que érem bells i forts,
és inútil, penós i desfasat,
l'època nova, té encanteris
i és la calma i l'acceptació
per poder conviure-hi
és la pau que dóna fer-ho.
Quan ja la bellesa física
ens deixa desvalguts d'atractius
que enamoren i encisen,
cal recórrer al nostre jo
i si aquest s'ha conservat pulcre,
serà l'únic timó que ens guiarà
pel que podem o no fer
en cada moment dels afers.
Adela Filbà
Mataró 9 de juny 2019
Voler retenir el passat,
és impossible.
El futur ens dóna pressa
i demana el seu espai
i quan ja no queda puixança,
no es pot pas fer veure
que encara en queda.
Arrapar-se al passat,
aquell que érem bells i forts,
és inútil, penós i desfasat,
l'època nova, té encanteris
i és la calma i l'acceptació
per poder conviure-hi
és la pau que dóna fer-ho.
Quan ja la bellesa física
ens deixa desvalguts d'atractius
que enamoren i encisen,
cal recórrer al nostre jo
i si aquest s'ha conservat pulcre,
serà l'únic timó que ens guiarà
pel que podem o no fer
en cada moment dels afers.
Adela Filbà
Mataró 9 de juny 2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada