EL MEU CERVELL
Egocentrisme,
narcisisme,
egoisme o
autocomplaença?,
què fa que m’estimi
tant
aquest cervell que
em dóna
tota l’empenta i
la vida?
No es pot pas dir
que no hagi
practicat la
filantropia i
m’he allunyat
durant tremps
de les reflexions
interiors.
No ha estat el meu
tarannà
poc altruista i
pietosa,
per ser-ho massa
m’he quedat
escaldada i
escamada,
i quan he estat sola
amb
aquest cervell que
la natura
m’ha donat per
motor i
impulsor de tot allò
que faig,
ha estat un plaer
tan gran
anar-lo coneixent a
poca a poc
sense pressa i
eixancant
cada dia una mica
més
aquesta meravella
que
la vida ha creat i
que
és el cap, encèfal
o
la dita substància
grisa...
I cada dia m’enamora
més
la bellesa plena de
prodigis
que em sorprenen i
estimo,
com és el fet de
viure’l,
dia a dia, jorn a
jorn...
Adela Filbà
Mataró 5 d’agost
2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada