NEGRA
PER FORA
De negra la vídua es vestia,
fins al tul i blonda de la mantellina,
que els rossos cabells li cobria,
i per dins era tanta l'alegria,
que al rostre esclatava embravida,
donant-li la bellor que se li reflectia.
Amb poc temps va ser la mestressa
d'una gran mansió, béns i despesa
per fer i desfer al seu gust sense pressa.
I a les nits sense lluna dormia
amb l'amor que de nina tenia
i que de sempre, ja la pretenia.
Adela Filbà
Mataró 27 de juliol 2019
De negra la vídua es vestia,
fins al tul i blonda de la mantellina,
que els rossos cabells li cobria,
i per dins era tanta l'alegria,
que al rostre esclatava embravida,
donant-li la bellor que se li reflectia.
Amb poc temps va ser la mestressa
d'una gran mansió, béns i despesa
per fer i desfer al seu gust sense pressa.
I a les nits sense lluna dormia
amb l'amor que de nina tenia
i que de sempre, ja la pretenia.
Adela Filbà
Mataró 27 de juliol 2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada