L'ADÉU
PORUC
Curull de flors estava el camp,
aquesta primavera passada,
i ja és fora, se n'ha anat,
ha fugit sense dir adéu,
de sobte i calladament
com ho fa qui té por de finir.
Aquesta paor que tenim els vells
que no sabem en quin moment,
en quin instant i quina hora,
farem l'últim sospir al món.
I ens n'anirem sense dir res,
molt possiblement si estem sols
i si diem alguna cosa,
serà tan frustrant i enguixant,
que millor no dir pas res.
I com ho fan les flors i les fulles
que dels arbres descendeixen,
ens n'anirem d'aquest gran arbre
que és vida plena de béns i mals,
però força i empenta empenyent
cap a fites plenes de quimeres.
Adela Filbà
Mataró 11 de desembre 2019
Curull de flors estava el camp,
aquesta primavera passada,
i ja és fora, se n'ha anat,
ha fugit sense dir adéu,
de sobte i calladament
com ho fa qui té por de finir.
Aquesta paor que tenim els vells
que no sabem en quin moment,
en quin instant i quina hora,
farem l'últim sospir al món.
I ens n'anirem sense dir res,
molt possiblement si estem sols
i si diem alguna cosa,
serà tan frustrant i enguixant,
que millor no dir pas res.
I com ho fan les flors i les fulles
que dels arbres descendeixen,
ens n'anirem d'aquest gran arbre
que és vida plena de béns i mals,
però força i empenta empenyent
cap a fites plenes de quimeres.
Adela Filbà
Mataró 11 de desembre 2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada