dimarts, 17 de desembre del 2019

LA PITUFA


LA PITUFA

No sé pas del seu destí,
ni si és viva, ni si és morta,
no sé doncs si encara ronca
com ho feia de menuda
al bressol de casa nostra.

L'últim fruit fou de la Blanca
que per femella no volien,
i resultar ser la més bella
la més sana i espavilada,
amb els temps de la criada.

Mig any fou el temps de cria,
d'atencions i estimades
i recollida amb dolç amoret,
per qui la portaria amb estima,
la bella, baia de Roses.

La recordo amb enyorança,
amb amor del qual no mort
del que sempre està projectant,
bons desitjos i ventures
perquè visqui amb alegria.

Adela Filbà
Mataró 12 de desembre 2019

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

IMPOSICIÓ O ELECCIÓ

IMPOSICIÓ O ELECCIÓ No és tant el camí que fem per gust o per deure, que aquell que ens obliguen a fer per dictadura. No...