dijous, 23 de gener del 2020

AIRE, FOC I AIGUA


AIRE, FOC I AIGUA

Que benèvol és l'aire suau
amb el seu oxigen vivificant,
com ens eixuga la roba molla
i pentina els camps de blat,
mes ai, quan s'enfada i crida,
llavors es torna malèvol, cruel,
salvatge i agressiu desbastant vil,
arbres, cases, barques i persones.

Com escalfa i crema els bacteris,
com il·lumina un gran foc de camp,
la mítica foguera de Sant Joan,
però ai quan es descontrola ferotge,
es la destrucció de tot el que és viu,
i les flames devoren ferotges
allò que troben al seu ràpid pas
sense commiseració, ni pietat.

L'aigua, principi de tota vida,
tan bella, tan vital i necessària
que es manifesta en brolladors, rius, llacs
i el majestuós mar més ai si el vent
alça onades més altes que els murs,
i quan del cel enfosquit de grans núvols,
en cau a glots i barrals sense mida,
inunda la vall i eixampla el mar.
Adela Filbà
Mataró 23 de gener 2020

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

IMPOSICIÓ O ELECCIÓ

IMPOSICIÓ O ELECCIÓ No és tant el camí que fem per gust o per deure, que aquell que ens obliguen a fer per dictadura. No...