FORN
DE VIDRE
Bo
i saber el que és dur fer
objectes
de vidre al forn,
m’encisen
i atrauen veure’ls,
com
feinegen el líquid al foc.
Ara
el veig indirectament
pels
mitjans televisius,
però
abans, els tenia a prop.
A
Mataró hi havia un forn
que
cremava nit i dia.
Davant
de casa n’hi havia
dos
exponents, pare i filla,
ell
finit i ella per sort, present
però
ja no treballa al forn.
Són
objectes eteris i bonics
que
si no els tractes amb cura,
aviat
es trenquen o malmeten,
però
bo i així els tinc esposats
per
admirar aquest noble treball.
Adela
Filbà
Mataró
30 de gener 2020

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada