Es revolta la terra
emprenyada,
escup neu, aigua i
vent a tune
arrasa les costes
que li han usurpat
i ventoleja
indignada al que l'ofèn.
Ja no somriu amorosa
a les albades,
ja no canta dolça
amb els ocells,
ja no té un diàleg
d'entesa per la pau.
Enfurismada s’alça
per damunt dels murs,
els que han alçat
sense el seu permís
en platges i riberes
per agredir l’espai
que només a ella
per dret, pertany.
I la mar udola i es
revolta altiva i forta,
desnivellant el
llindar de les costes ocupades
per edificis de
cases sense vergonya ni honor,
i els vaixells com
marionetes enfonsa
dins l'onatge que es
manifesta indignat
i així es conxorxen
les forces naturals,
per dir-nos que ja
n’hi ha prou de mal,
que ja n’està
farta de tanta crueltat,
que ja no tolera, la
manca de respecte.
Adela Filbà
Mataró 21 de gener
2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada