CARTA ALS/LES METGES/SES INVESTIGADORS/RES.

CARTA ALS/LES METGES/SES INVESTIGADORS/RES.

Ja és hora d’anar mirant que fer els medicaments estàndards per a la població en general, és una errada que pot portar a destarotar el funcionament vital i fins i tot portar a la mort, d’alguns pacients.

Cada persona té unes característiques al seu organisme que no tenen perquè ser exactes que la de la majoria de les persones que n'hi ha que poden ser atípiques de la resta i respondre al suposat funcionament dels medicaments, de manera diferent i segons quins, envers de millorar al pacient -que es suposava que el seu organisme no estava bé segons unes proves d'analítiques sense que el pacient en fos conscient físicament,- doncs es posa molt pitjor del que estava abans. Però és clar, segons la normativa, a uns resultats analítics: uns medicaments específics a prendre, i llavors sí que hi ha problema i ben gros, fins que el pacient sentint-se cada cop més dèbil i deteriorat, se'n va a veure a la metgessa que li ha receptat les pastilles i aquesta se’n desentén enviant-la a la seva infermera la qual decideix que la pacient deixi de prendre les pastilles que és d’una lògica aclaparadora.

Llavors la pacient comença a recuperar-se i què tindrà de fer?, doncs investigar pel seu compte per aconseguir les analítiques i que surtin segons els estàndards establers o bé, passar de tot, i escoltar el seu organisme que és el que millor li parla i que sempre està amatent a expressar-se de la manera més particular que té de fer-ho i que és donant-li al cos el llenguatge que el fa sentir bé o malament.

Sé de sobres que seran molt poques les persones dedicades a la medicina que llegiran aquesta carta perquè malauradament no tothom que es dedica aquesta professió tan necessària, l’estima i per tant, està al dia de cada evolució que pot fer l’ésser humà i de les seves diferències, però els que ho facin, tenen la meva estimació i admiració perquè sé, que hi ha molta gent jove estudiants i els que fa poc han assolit el títol de medicina, que sí estan d’acord en mi en que cada organisme té la seva idiosincràsia particular i que no té perquè respondre al de la majoria.

Adela Filbà

Mataró 5 de febrer 2020