diumenge, 2 de febrer del 2020

DILUÏT PEL TEMPS


DILUÏT PEL TEMPS

Entre el fullatge ocre de tardor,
resta el teu record oxidat pel temps,
aquest que tot ho esborra i minimitza.

Entre els pàmpols secs d’un hivern fred,
dormita plàcid de no tenir turment trist
per la teva displicència que esmorteïa
tota la il·lusió desfermada un estiu llunyà.

Dins d’un núvol color d’alba trista viatja
el teu record dilucidat amb un no-res i allò,
que podia ser i no va permetre el temor roí.

Adela Filbà
Mataró 1 de gener 2020
a

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

IMPOSICIÓ O ELECCIÓ

IMPOSICIÓ O ELECCIÓ No és tant el camí que fem per gust o per deure, que aquell que ens obliguen a fer per dictadura. No...

  • LES ESTACIONS
    LES ESTACIONS Com un vel de tul suau, cada estació es passeja unes amb fred i neus, d’altres amb ventades, ...
  • ENTRE L'ESBART I ELS CASTELLERS
    ENTRE L’ ESBART I ELS CASTELLERS Entre arbredes mil·lenàries, el nostre poble després del grec i el llatí, s'expressa amb catal...
  • LA GENT FA LA VIDA
    LA GENT FA LA VIDA Quan un ramell de gent es troba per fer art casolà, aquest art que no anuncien grans cartells ni pels mit...