EL TEMPS PERSISTENT

EL TEMPS PERSISTENT

De gris perla i molt moix,

el dia va creixent a poc a poc,

sense pressa però sistemàtic,

cap pausa el para ni el destorba.

Sense consciència ni seny,

va fent segons, minuts, quarts

i les hores que els éssers per

necessitat, hem dissenyat.

Amb monotonia avorrida,

deixa anar espurnes d’aigua,

tan fina i fluixa com la carícia

dolça que afalaga al receptiu.

I així farem dies, mesos i anys

i sense adonar-nos-en arribarem

al nostre cicle final de vida,

i el temps seguirà perseverant.

Adela Filbà

Mataró 12 de febrer 2020