UNA BUIDOR INFINITA
(Per la meva adorada Blanca)
Tot es para, res es mou, res s'escolta,
ni la teva veu tan dolça ni el vent xiulant,
res, una absència totals incentius motors
que em donin ànim per cridar-te més.
Res, cada crit exclamant el teu nom és sort,
ningú em respon i sobretot tu nina meva,
on estaràs que ja no tornés,
on ets que ja no ets veig,
on està el teu pelatge gris?
Ja res m'incentiva per a moure'm i viure,
la pena omple el meu espai ara buit de tu,
sense saber on estàs i si tornaràs amb mi.
No em pots escoltar i bo i així et crido.
Cada segon sense tu és una balma de penes,
i el temps insensible s'ha parat per a mi,
ja no miro el rellotge i les hores no compten,
el fred es fa amo del meu cos inert de pena
que amb impàvida frustració no pot fer res.
Res no m'angoixa tant com no saber on ets,
si pateixes, si t'han fet mal i has finit sense mi,
sense poder-te protegir dels mals que t'evitava
i per deixar-te fer el teu passeig, ja no has tornat.
Adela Filbà
Mataró 17 de febrer 2020
(Per la meva adorada Blanca)
Tot es para, res es mou, res s'escolta,
ni la teva veu tan dolça ni el vent xiulant,
res, una absència totals incentius motors
que em donin ànim per cridar-te més.
Res, cada crit exclamant el teu nom és sort,
ningú em respon i sobretot tu nina meva,
on estaràs que ja no tornés,
on ets que ja no ets veig,
on està el teu pelatge gris?
Ja res m'incentiva per a moure'm i viure,
la pena omple el meu espai ara buit de tu,
sense saber on estàs i si tornaràs amb mi.
No em pots escoltar i bo i així et crido.
Cada segon sense tu és una balma de penes,
i el temps insensible s'ha parat per a mi,
ja no miro el rellotge i les hores no compten,
el fred es fa amo del meu cos inert de pena
que amb impàvida frustració no pot fer res.
Res no m'angoixa tant com no saber on ets,
si pateixes, si t'han fet mal i has finit sense mi,
sense poder-te protegir dels mals que t'evitava
i per deixar-te fer el teu passeig, ja no has tornat.
Adela Filbà
Mataró 17 de febrer 2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada