ARA NO LA TINC A L'ABAST
Ones
de mar llunyanes,
no
ens hi deixen apropar
i
vosaltres tan satisfetes del fet
que
lliures del mundà invasor
més,
clares i altives gaudiu.
Onatge
apaivagat o esverat
com
enyoro el teu vaivé
aquest
que marca un ritme
sempre
constant i ben marcat
tant
si és lent com esverat.
La
meva mar l'estimo igual
que
estimo a l'alba rosada
i
el seu color maragda o blau,
m'enamora
i encisa molt més
ara
que no la tinc a l'abast.
Adela
Filbà
Mataró
10 d'abril 2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada