dijous, 23 d’abril del 2020

CAMARADERIES DEL MEU BARRI



CAMARADERIES DEL MEU BARRI

Des de la meva finestra, escolto a les veïnes i veïns que diuen:
- Buenos días Soledad, como va tu hermandad?
- Cada dia somos más Dolores y la tuya?
- Ya te puedes imaginar como la de la Angustias más o menos, mirala..., por allí sale...
I llavors surt la Socorro i diu:
- No os preocupéis, que si no tenéis espació, yo tengo mucho.
Llavors surt L’Amparo i els hi diu:
- Pues podríais ayudarme a compartir el montón de parados que tengo en mi casa…
Per obra de màgia es varen tancar les finestres una estona, vaig entrar a dintre i no es va pas trigar massa i s’escolta a l’Esperança que diu:
- Conmigo el gobierno trafiquea para dar animos al pueblo desconsolado…
- I la Consuelo del bloc del davant li contesta:
- Yo tengo al marido y al hijo al paro y ya tengo bastante.
Llavors com per voler escampar la boira d’aquell matí vigatà, s’escolte les veus de tres àngels cantant, un cor celestial fet per la: Remedios, la Caridad i la Piedad que molt animades quan acaven la tonada diuen:
- Ai, nosotras estamos aquí juntitats para no acatarrar-nos però que si queréis venir, no estorbáis he...
Llavors la Felicitat escoltant aquelles notes tan afinades i excelses, surt molt cofoia i diu:
- El meu marit Innocenci i la Milagros hem decidit que férem un tom pel barri... L’Esperança i la Consuelo li contesten:
- Y nosotras iremos con vosotros, pero mañana que vendrá la Alba com el vestido rosa que hace días que no se lo pone por el frescor que hace, además, esta con la Amparo y la Consuelo para no estar sola y también vendrán. Pero tendremos de llevarnos también a la Milagros para ver si conseguimos llegar hasta la casa de la Gloria que su hermana Concepción esta a punto de dar a la Luz su nueva hija que ya tienen ella i el Fructuoso: siete y con esta, serán ocho.
Aquell moment li sona el telefon a la Milagros i torna esverada a la finestra i diu a les veines:
- Mi hermana, mi hermana esta pariendo y no podrá llegar al hospital, llamare a la Fé que es comadrona y com mi marido Àngel, haber si consiguen que todo salga bien des de su casa porque ir al hospital com lo lleno que esta i con el virus ese… Se sent una veu que li crida:
-Anda, que la pobre mujer va a parir sola!!!
I llavors surt la Cosuelo dient: Mi marido Prudencio es medico – retirado – pero sabe mucho. Anda se lo digo y vais pa allá. Os acompaño con mi coche.
Es va fer tant d’enrenou que ja no entenia gairebé res, però vaig veure com pujaven al cotxe els tres que anaven a ajudar a la partera, vaig tancar la finestra perquè feia fresqueta, i la meva sogre Consuelo em Va dir:
- Anda niña vamos a poner el puchero al fuego que no nos vamos a dar cuanta que sea la hora que llegue tu Mario.
I vaig pensar de preparar-li roba neta perquè amb això del virus vés a saber... Primer es dutxaria i tota la roba la posaria a la rentadora a forces graus, era mecànic de cotxes i calia que tot quedes ben net.

Adela Filbà
Mataró 23 d’abril 2020







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

IMPOSICIÓ O ELECCIÓ

IMPOSICIÓ O ELECCIÓ No és tant el camí que fem per gust o per deure, que aquell que ens obliguen a fer per dictadura. No...