CAMARADERIES DEL MEU BARRI
Des de la meva finestra, escolto a les veïnes i veïns que diuen:
- Buenos días Soledad,
como va tu hermandad?
- Cada dia somos más
Dolores y la
tuya?
- Ya te puedes
imaginar como la de la Angustias
más o menos,
mirala..., por allí sale...
I llavors surt la Socorro i diu:
- No os preocupéis, que si no tenéis
espació, yo
tengo mucho.
Llavors surt L’Amparo i els hi diu:
- Pues podríais
ayudarme a compartir el montón de parados que tengo en mi casa…
Per obra de màgia es varen tancar les finestres una estona, vaig
entrar a dintre i no es va pas trigar massa i s’escolta a
l’Esperança que diu:
- Conmigo el gobierno trafiquea para dar animos al pueblo
desconsolado…
- I la Consuelo del bloc del davant li contesta:
- Yo tengo al marido y al hijo al paro y ya tengo bastante.
Llavors com per voler escampar la boira d’aquell
matí vigatà, s’escolte les veus de tres àngels cantant, un cor
celestial fet per la: Remedios, la
Caridad i la
Piedad que molt animades
quan acaven la tonada diuen:
- Ai, nosotras estamos
aquí juntitats para no acatarrar-nos però que si queréis
venir, no estorbáis he...
Llavors la Felicitat escoltant aquelles notes tan afinades i
excelses, surt molt cofoia i diu:
- El meu marit Innocenci i la Milagros hem
decidit que férem un tom pel barri... L’Esperança i la Consuelo
li contesten:
- Y nosotras
iremos con vosotros,
pero mañana que
vendrá la Alba com el vestido
rosa que hace días
que no se lo pone
por el frescor que hace, además, esta con la
Amparo y la
Consuelo para no estar sola y también vendrán. Pero
tendremos de llevarnos también a la Milagros para ver si conseguimos
llegar hasta la casa de la Gloria que su hermana Concepción esta a
punto de dar a la Luz su nueva hija que ya tienen ella i
el Fructuoso: siete y con esta, serán
ocho.
Aquell moment li sona el telefon a la Milagros i torna esverada a la
finestra i diu a les veines:
- Mi hermana, mi hermana esta pariendo y no podrá
llegar al hospital, llamare a la Fé que es comadrona y com mi marido
Àngel, haber si consiguen que todo salga bien des
de su casa porque ir al hospital com lo lleno que esta i con el virus
ese… Se sent
una veu que li crida:
-Anda, que la pobre mujer va a parir sola!!!
I llavors surt la Cosuelo dient: Mi marido
Prudencio es medico – retirado – pero
sabe mucho. Anda se lo digo y
vais pa allá. Os acompaño con mi coche.
Es va fer tant d’enrenou que ja no entenia gairebé res, però vaig
veure com pujaven al cotxe els tres que anaven a ajudar a la partera,
vaig tancar la finestra perquè feia fresqueta, i la meva sogre
Consuelo em Va dir:
- Anda niña vamos
a poner el puchero
al fuego que no nos vamos
a dar cuanta que sea la hora que llegue tu
Mario.
I vaig pensar de preparar-li roba neta perquè amb això del virus
vés a saber... Primer es dutxaria i tota la roba la posaria a la
rentadora a forces graus, era mecànic de cotxes i calia que tot
quedes ben net.
Adela Filbà
Mataró 23 d’abril 2020

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada