EL
REFUGI
Després d'un camí tempestuós,
amb trons i llamps amenaçant-nos,
tot pujant muntanya amunt
una tarda d'estiu fosc i torrentós,
amb un infant de molt pocs anys
que la fredor de l'aigua el gela,
glaçant-li el seu cosset tan petitó
que els braços del pare, li eren l'escalf.
La mare - la meva germana-
angoixada, jo espantada,
i el petit no piulava per si de cas
el cel s'enfadés més i el matés...
I al refugi arribem, freds, mullats,
i encenem la llar i s'escalfa al nin...
Sopem i dormim a la fusta dura
d'unes lliteres hermètiques.
I l'endemà hi ha sol com si res..., com
disculpant-se el temps per haver-se excedit,
i ja tot és joia i alegria sana, tots estem bé
i el refugi impàvid a tot, es manté evitern.
Adela Filbà
Mataró 1 d'abril 2020
Després d'un camí tempestuós,
amb trons i llamps amenaçant-nos,
tot pujant muntanya amunt
una tarda d'estiu fosc i torrentós,
amb un infant de molt pocs anys
que la fredor de l'aigua el gela,
glaçant-li el seu cosset tan petitó
que els braços del pare, li eren l'escalf.
La mare - la meva germana-
angoixada, jo espantada,
i el petit no piulava per si de cas
el cel s'enfadés més i el matés...
I al refugi arribem, freds, mullats,
i encenem la llar i s'escalfa al nin...
Sopem i dormim a la fusta dura
d'unes lliteres hermètiques.
I l'endemà hi ha sol com si res..., com
disculpant-se el temps per haver-se excedit,
i ja tot és joia i alegria sana, tots estem bé
i el refugi impàvid a tot, es manté evitern.
Adela Filbà
Mataró 1 d'abril 2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada