EL
VIRUS I LA PARCA
La
parca funesta gaudeix àlgida i prolifera,
ha
trobat un aliat que l'ajuda a la feina negra
i
cada dia omple sarcòfags i crema vides.
Crematoris
al màxim del seu potencial,
ninxos
que s'obren i tanquen regularment
és
l'hora de la mort, de ràpides defuncions.
No
hi ha diferències entre els rics i pobres,
segons
les preferències del virus en escollir
a
la víctima ignorant a saber on està l'enemic.
Invisible
rellisca, per carrers, parcs i places,
i
s'acomoda on millor li sembla i després,
com
una au lleugera s'escampa arreu dels éssers.
I
cofoies les tres deesses debanen i tallen
el
fil de la vida d'humans amb freda acció.
I
els difunts coberts amb la mortalla freda,
aniran
sols i sense dol, cap al no-res.
Adela
Filbà
Mataró
16 d'abril 2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada