L'ARXIDUC DEXIFRADOR

L'ARXIDUC DEXIFRADOR

L'arxiduc, arxivava fitxes

al seu arxiu del llinatge del ducat.

Les fitxes estaven plenes de xifres,

que no coneixia i desxifrava afanyós

abans que l'arxiduquessa uxoricida

del seu pare, arribés i l'enxampés.

Estava eixorivit de l'eixidura

que tenia xica al colze esquerre

bo i que no coneixia si era eixorc,

però sí que temia més, ser occit

com el sogre i l'eximís la xamba

de la seva vida de xauxa i xala.

Els xiprers del camí havien eixit

amb ell i volia seguir veient-los.

Va trobar un eixugamà a un racó.

L'eixarreïment l'havia tornat fràgil

i xafarot el va agafar xalest, però

el va deixar anar de cop i va caure

un xarop que en caure, es va trencar.

Li va xarbotar als pantalons un esquitx

i com una xarpada de gat enfurismat,

li van quedar esqueixats, i xaruc,

es va amagar. Un xerric va escoltar

a la xarnera de la porta. I va entrar...

-Ximple, et penses que en sortiràs viu?

Ràpid va agafar el xavo de la xàvega,

i va enxampar l'arxiduquessa uxoricida

que va ser ajusticiada. Era xica i llesta,

però xarona i xerrola i se li va lliscar

de la seva boca xarlatana l’ardit.

Pensava xuclar els béns dels dos;

pare i marit i la luxuriosa, marxar 

amb un xaval ximplet però boniquet.

Va ser aquest que va xerrar el pla

a l'arxiduc i que era el seu fill bastard

que al xipòtol, la mare li va contar.

Adela Filbà

Mataró 6 d'abril 2020