TENIA UN GERMÀ

TENIA UN GERMÀ

Tenia un germà, amb la primavera als ulls,
verds com la userda i d'un mirar com el riu
que llisca pels prats i les riberes, lleuger i fresc.

Tenia un germà amb dues roses per galtes
i una pell com l'albercoc acabat d'agafar
de l'arbre frondós i ple de vida per donar.

Tenia un germà alegre com la Pasqua Florida
que anava per les muntanyes amb companys
i companyes que l'adoraven i estimaven.

Tenia un germà que em va portar a l'espatlla
pel meu mar de Mataró que tant m’estimo,
la primera vegada que m'hi vaig banyar...

Tenia un germà que tocava l'harmònica
amb dolcesa i encert, melodies d'aquesta
terra tan nostra i tan oprimida pels règims.

Tenia un germà que la leucèmia maligna
un dia trist; no recordo si d'hivern o d'estiu,
se'l va endur al món del no-res i defallir,

aquella jovenesa de vint-i-un anys fets,
en un nínxol trist i fred amb un xiprer al davant
que encara viu desafiant la mort agosarada.

Adela Filbà
Mataró 25 d'abril 2020