ENCARA SENSE MAONS
El garrofer al seu lloc de sempre,
el caminet que porta a l'esplanada,
on s'albira Barriac que es vaneja estufat
de la seva alçada i del seu castell.
Els pins han crescut i els xiprers també,
abans al seu lloc hi havia figueres;
ametllers, ceps de raïm blanc, negre i rosat,
i la caseta menuda amb el seu safareig...
És diferent menys el garrofer: bel i vell,
de més anys que jo i que m'ha vist créixer,
des de la menuda que pujava a les figueres,
a la vella que se'l mira encara admirada.
I avui hi he estat al Parc del Nord de Mataró...
Molt a prop de casa meva, a dos passos i ple
de ginesta florida, malves, jonquills de color lila,
gramínies i tantes espècies que no conec...
La terra encara plena de natura com abans,
i a prop la tinc la meva referent, el meu tresor...,
que em va omplir el cervell de records excelsos.
La vinya del meu avi, encara està sense maons.
(Pel meu avi Jaume Prat i Gallamí
el que vaig conèixer,
el biològic, no l'he conegut mai.
Va morir abans de néixer jo.)
Adela Filbà
Mataró 3 de maig 2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada