dimarts, 19 de maig del 2020

INCONNEXA HUMANITAT



INCONNEXA HUMANITAT

No és la grisor dels dies
la que apaivaga l’ànim,
ni un cel fosc ennuvolat.

No són els camins tortuosos
ni les pujades amb rocs,
ni tempestes feréstegues,

les que ensorren els castells
dels somnis més enlairats
que el cervell teixeix hàbil,

és la incongruència humana,
tan enrevessada i recaragolada
que tapona la senda dels somnis.

Adela Filbà
Mataró 19 de maig 2020

a

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

IMPOSICIÓ O ELECCIÓ

IMPOSICIÓ O ELECCIÓ No és tant el camí que fem per gust o per deure, que aquell que ens obliguen a fer per dictadura. No...

  • LES ESTACIONS
    LES ESTACIONS Com un vel de tul suau, cada estació es passeja unes amb fred i neus, d’altres amb ventades, ...
  • ENTRE L'ESBART I ELS CASTELLERS
    ENTRE L’ ESBART I ELS CASTELLERS Entre arbredes mil·lenàries, el nostre poble després del grec i el llatí, s'expressa amb catal...
  • LA GENT FA LA VIDA
    LA GENT FA LA VIDA Quan un ramell de gent es troba per fer art casolà, aquest art que no anuncien grans cartells ni pels mit...