L’ALBA
A
poc a poc com l'alba neix,
sense
presses, pausadament,
quan
la nit rendida deixa
el
seu regne de foscúria.
Com
la mar que sempre balla
la
dansa que el vent li marca
sense
massa remor, neix l'Alba.
Entre
llençols de seda brodats,
dormirà
les nits sense lluna,
protegida
de la foscor
en
un confortable bressol.
Filla
de l'amor més tendre
que
farà de parapet,
de
possibles sotragades.
Adela
Filbà
Mataró
5 de maig 2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada