L’ACER
(PALMATUM SANGOKAKU)
Que lentament creix
l’acer bonic...,
i quina feblesa més anguniosa té
que el vent el fereix
i el sol l’aclapara.
Vol l’aigua lenta i pausada,
mitja ombra que l’acompanyi
i unes nits de
lluna plena.
Quines fulles més
excelses
que s’espargeixen
delicades,
com estrelles
il·luminades
del color de la sang
fresca
i d’un porpra que
provoca
a mirar-lo amb constància.
Com et costa agafar
alçada
en un lloc on tots
són alts
els arbres que t’acompanyen.
Ni tu ni jo defallim
pas,
i amb il·lusió esperem
temps,
tu per créixer i jo
per veure’t.
Adela Filbà
Mataró 25 de maig
2018

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada